August

August (llatí: ''Imperator Caesar divi filius Augustus''; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i capitost romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14. Fou el primer governant de la dinastia julioclàudia. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història. El regnat d'August marcà l'inici d'un període de pau relativa conegut com a ''Pax Romana'', durant el qual els romans gaudiren de més de dos segles sense conflictes importants tot i les constants guerres expansionistes a les fronteres de l'imperi i la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nascut amb el nom de Gai Octavi, formava part d'una branca eqüestre antiga i rica de la ''gens'' Octàvia, d'origen plebeu. El seu besoncle matern, Juli Cèsar, fou assassinat el 44 aC. En el seu testament, nomenava Octavi com a fill adoptiu i hereu. A partir d'aquell moment, el jove assumí el nom de Gai Juli Cèsar i fou conegut com a Octavià (''Octavianus''). Formà el segon triumvirat amb Marc Antoni i Marc Lèpid per derrotar els assassins de Cèsar. Després de la seva victòria en la batalla de Filipos, els triumvirs es dividiren la República Romana i governaren ''de facto'' com a dictadors. Tanmateix, els seus interessos divergents acabaren provocant el trencament del triumvirat. Lèpid fou desterrat i desposseït del seu càrrec, mentre que Marc Antoni se suïcidà després de perdre la batalla d'Àccium contra Octavià el 31 aC.

Una vegada dissolt el segon triumvirat, August restituí un govern d'aparença republicana, amb el poder dipositat en el Senat, els magistrats executius i les assemblees legislatives, tot conservant la seva autoritat autocràtica en obtenir del Senat el seu nomenament com a comandant suprem, tribú i censor amb caràcter vitalici.

Dirigí una expansió sense precedents de les fronteres romanes, annexant Egipte, Dalmàcia, Pannònia, el Nòric i Rècia a l'imperi, ampliant les seves possessions a Àfrica i rematant la conquesta d'Hispània, tot i que patí un dur revés a Germània. En política exterior, blindà l'imperi amb una sèrie d'estats coixí i feu la pau amb l'Imperi Part.

Sota el lema de reinstaurar la República (''restitutio rei publicae'') conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, que es coneixeria més tard amb el nom de ''Pax augusta''. Proporcionat per Wikipedia
Mostrar 1 - 20 resultats de 88 per cerca 'August', hora de la petició: 0.13sec Refinar resultats
  1. 1
    per Kruhm, August
    Publicat a Puppe und Spielzeug (1925)
    Signatura: S IV 0204 <S III>
    Article
  2. 2
    per Messer, August
    Publicat 1919
    Signatura: P II 0321
    Llibre
  3. 3
  4. 4
    per Köhler, August
    Publicat 1866
    Signatura: P II 0074
    Llibre
  5. 5
  6. 6
  7. 7
    per Schleicher, August
    Publicat 1894
    Signatura: V 0036 a
    Llibre
  8. 8
    per Topf, August
    Publicat 1865
    Signatura: S I 2599 (K)
    Llibre
  9. 9
    per Trinius, August
    Publicat 1890
    Signatura: L II 0098
    Llibre
  10. 10
    per Rabe, August
    Publicat 1905
    Signatura: L II 0053 a
    Llibre
  11. 11
    Signatura: L II 0053 b
    Llibre
  12. 12
    per Stoehr, August
    Publicat 1920
    Signatura: J II 0027 a,b
    Llibre
  13. 13
    per Trautwein, August
    Publicat a Der Rennsteigbote (1956)
    Signatura: G V 0521
    Article
  14. 14
    per Sieghardt, August
    Publicat 1934
    Signatura: G V 0384
    Llibre
  15. 15
    per Memminger, August
    Publicat 1908
    Signatura: G V 0157
    Llibre
  16. 16
  17. 17
    per Freysoldt, August
    Publicat 1912
    Signatura: G V 0066 a-b,f
    Llibre
  18. 18
  19. 19
    per Freysoldt, August
    Publicat 1901
    Signatura: G V 0130 a
    Llibre
  20. 20